Aproximació a la biografia política de Josep Maria Trias Peitx / Queralt Solé ; Gemma Caballer Albareda
Solé i Barjau, Queralt


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 15 (2012) , p. 165-181 (Monografies i Recerques) 
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

El present article s'aproxima a la figura de Josep Maria Trias Peitx, militant d'Unió Democràtica de Catalunya des dels seus inicis, que tingué un paper polític clau durant la Guerra Civil i els primers anys d'exili a França. Durant el conflicte destacaren les seves actuacions per salvar persones perseguides per motius de consciència a la rereguarda de Catalunya i per les gestions efectuades entre la República i el Vaticà. Els primers anys de l'exili centrà els esforços a ajudar milers de refugiats catalans i espanyols a sortir dels camps de refugiats i, a les portes del retorn de la democràcia, encara intervingué en el primer congrés d'UDC després de la dictadura.

La sombra de Zdanov. Notas sobre la revista cultural del PSUC Cultura Nacional (1954-1955) / Giaime Pala
Pala, Giaime


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 14 (2011) , p. 202-228 (Monografies i Recerques) 

Amb l'objectiu d'incidir al debat cultural del país, el Partit Socialista Unificat de Catalunya va crear el 1954 la revista Cultura Nacional. El seu estudi ens proporcionarà una sèrie de dades per conèixer l'horitzó cultural dels comunistes catalans anterior al XX Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica i a l'entrada en el partit dels primers intel·lectuals barcelonins el 1956.

Pere Bosch Gimpera. Deconstruyendo un mito para establecerlo de nuevo / Francisco Gràcia Alonso
Gràcia Alonso, Francisco


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 14 (2011) , p. 174-200 (Monografies i Recerques) 

La figura de Pere Bosch Gimpera, degut a la seva doble condició de Conseller de la Generalitat republicana i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona durant la Guerra Civil, ha adquirit l'estatus de mite entre la classe política, intel·lectual i universitària de Catalunya, encara que és molt menys coneguda i apreciada a la resta d'Espanya. Amb el present text es pretén aportar un estudi matisat sobre Bosch Gimpera per comprendre millor l'altura moral de les seves rectificacions, el seu compromís amb les idees d'Universitat, República i Catalunya, i el significat de la seva obra.

Un reto desconocido de Joan Peiró i Belis : integrar cooperativismo, cultura y revolución social / Miguel Garau
Garau Rolandi, Miguel


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 13 (2010) , p. 201-220 (Monografies i Recerques) 

Aquest article partirà d'un dels aspectes menys estudiats del líder anarcosindicalista Joan Peiró Belis: la seva defensa del paper revolucionari de les cooperatives i la seva relació amb l'obra cultural que va engegar. El que ens portarà a tractar el desenvolupament empresarial de la cooperativa Cristalleries de Mataró, de la qual va ser director, així com del Centre d'Estudis Socials de Mataró i de l'Escola Racionalista fundada per aquesta cooperativa. Així doncs ens allunyarem de la seva personalitat sindical a escala nacional per centrar-nos en la seva militància local durant la II República.

Unitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898) / Eduard Pagès Ruiz
Pagès Ruiz, Eduard


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 13 (2010) , p. 169-182 (Monografies i Recerques) 
Article resum de la tesi doctoral del mateix títol llegida a la Universitat de Barcelona el juny del 2007. Consultable en línia a Internet http://www.tesisenxarxa.net.

Aquesta tesi doctoral demostra la influencia que l'ètica utilitarista va exercir en l'anarquisme català a partir de la Primera Internacional. Per als anarquistes el concepte d'utilitat pública va ser l'argument que repetiren constantment per a reclamar la revolució social. Fins i tot un periòdic obrer, La Revista Social, va publicar el text clàssic utilitarista del baró D'Holbach, La moral universal, com a guia ètica per als treballadors.

La Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País durant la primera meitat del segle XIX : origen, organització i principals línies d'actuació / Pol Dalmau i Palet
Dalmau i Palet, Pol


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 13 (2010) , p. 152-168 (Monografies i Recerques) 

Aquest article s'ocupa inicialment de l'origen de les societats econòmiques en el segle XVIII i, tot seguit, traça els trets fundacionals i organitzatius del vessant barceloní d'aquestes corporacions, així com de les seves principals línies d'actuació, al llarg de la primera meitat del segle XIX. Sota el nom de Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, aquesta entitat va assumir un protagonisme destacat dins del panorama associatiu barceloní d'aquells anys i va portar a terme una intensa tasca en diversos camps. Tot això gràcies a la presència, entre les seves files, d'una nodrida representació del bo i millor de la burgesia de la ciutat comtal.

Carme Karr : feminismo e pacifismo / Maria Marchese
Marchese, Maria


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 12 (2009) , p. 159-174 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània. Bibliografia.

Feminisme i pacifisme a la Primera Guerra Mundial. Barcelona, 1916: en una Catalunya dividida entre francòfils i germanòfils, que s'enfronten diàriament a la premsa, Carme Karr, directora de Feminal, signant del "Manifest dels Amics de la Unitat Moral d'Europa" i presidenta del Comitè Femení Pacifista, és atacada per un col·laborador de la seva revista, l'escriptor francòfil Miquel Poal i Aregall.

Joan Mañé : la nació i l'estat des de la premsa / Jordi Bou Ros
Bou i Ros, Jordi


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 12 (2009) , p. 129-140 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània.

La biografia esdevé un element imprescindible per entendre un temps, una societat i una manera de ser. La de Joan Mañé i Flaquer ens ajuda a cercar aquests elements en la relació i el lloc que va ocupar Catalunya dins de l'Espanya liberal. Però també és la relectura dels mitjans de comunicació com a element de difusió ideològica de primer ordre i de com es va començar a constituir en una empresa de caràcter capitalista, en un moment en què el debat polític comença a sortir dels reduïts cenacles d'una petita minoria de persones.

Aproximació a la geografia històrica i cultural dels paisatges de Catalunya / Enric Mendizàbal Riera
Mendizàbal i Riera, Enric


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 12 (2009) , p. 104-128 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània.

En aquest text es farà una presentació de com es pot analitzar una part de la identitat catalana a partir del coneixement geogràfic dels paisatges de Catalunya. Per això es començarà per una reflexió teòrica sobre el concepte "identitat". Es continuarà amb la discussió del concepte paisatge i de la seva relació amb la identitat. La tercera part és una breu anàlisi de la història de la geografia humana de Catalunya (des d'una perspectiva històrica i cultural) durant el període 1870-1939 (aproximadament) i com aquesta ha anat creant uns paisatges identitaris, per acabar amb unes reflexions generals.

Soldats perpetuats en l'oblit / Queralt Solé i Barjau
Solé i Barjau, Queralt


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 11 (2008) , p. 183-200 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània.

L'article es pregunta i respon quin fou el tracte envers els soldats morts al camp de batalla durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939); el sistema d'inhumació que reberen en funció de l'exèrcit al qual pertanyien tant durant la guerra com després, i constata com les fosses comunes de soldats són arreu, tant a l'Estat com a Catalunya.

Grups llibertaris i cinema a Badalona. El paper de Mateo Santos (1930-1936) / Gerard Pedret
Pedret Otero, Gerard


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 11 (2008) , p. 168-182 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània.

L'article planteja una breu aproximació al paper que va tenir el periodista Mateo Santos, director del setmanari cinematogràfic Popular Film (Barcelona, 1926-1937), entorn del qual es constituiria a Barcelona durant els anys de la II República un "grup d'afinitat" caracteritzat per l'afició al cinematògraf i per la militància llibertària dels seus joves integrants.

El discurs pacifista dins de l'anarcosindicalisme : el cas de Badalona i Mataró durant la Primera Guerra Mundial / David Devesa Pájaro
Devesa Pájaro, David


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 11 (2008) , p. 154-167 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània.

Anàlisi del discurs pacifista realitzat a la premsa anarcosindicalista de Badalona i Mataró durant la Primera Guerra Mundial. L'article estudia aquest discurs i a la vegada l'insereix en la tradició històrica pacifista de l'anarquisme i al context de l'Espanya i la Catalunya dels anys de la Gran Guerra, amb especial èmfasi a l'estat del moviment obrer.

Estat de la qüestió i noves perspectives per a l'estudi de la Lliga Regionalista : l'exemple de la secció de Sabadell / Josep Lluís Martín i Berbois
Martín i Berbois, Josep Lluis


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 11 (2008) , p. 140-153 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània.

Aquest text se centra en l'ostracisme polític que va patir la Lliga Regionalista de Sabadell durant la Segona República, l'exili obligat d'alguns membres del partit a causa de la Guerra Civil, la col·laboració d'alguns d'ells a favor el bàndol nacional a París i Gènova i la seva posterior participació o no del règim franquista.

El Centre Nacionalista Republicà (1906-1910) i el catalanisme d'esquerres / Gemma Rubí ; Santiago Izquierdo
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 11 (2008) , p. 106-122 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània.

L'article fa una repassada de la història del Centre Nacionalista Republicà, primera formació política bastida pel catalanisme republicà d'esquerres a començaments del segle XX. Defugint l'anàlisi més en ús del CNR, Rubí i Izquierdo ens proposen un estat de la qüestió sobre el tema, tot assenyalant el paper que ha ocupat tradicionalment el CNR en la historiografia sobre el republicanisme. En aquestes pàgines també es relaciona aquesta formació política amb el context sociopolític existent a Catalunya i l'Estat espanyol i, sobretot, amb la realitat del catalanisme a començaments del segle XX. Clouen l'article unes reflexions relatives a l'arrelament desigual del CNR en el conjunt de la geografia catalana.

Francesc Ferrer i Guàrdia : primers escrits polítics / Albert Palà
Palà Moncusí, Albert


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 11 (2008) , p. 91-105 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània.

Aquest article contextualitza i reprodueix les cinc corresponsalies fins ara desconegudes que Francesc Ferrer i Guàrdia realitzà al periòdic mataroní El Progreso (1888-1891) durant el seu exili a París. La seva anàlisi permet conèixer molt millor la formació de la seva mentalitat revolucionària basada en una particular lectura del republicanisme progressista en clau obrera.

El Cercle Literari de Vic (1860-1902). Un espai de sociabilitat cultural a mig camí de la marina i la muntanya catalanes / David Cao Costoya
Cao Costoya, David


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 11 (2008) , p. 77-90 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània.

El Cercle Literari de Vic va congregar durant bona part de la segona meitat del segle XIX el més granat de la societat vigatana. Espai de sociabilitat intel·lectual, va actuar també com a plataforma d'intervenció d'una elit d'ascendència local. L'article presenta el context i els estímuls en funció dels quals es constituí l'entitat, el perfil dels seus socis i les activitats dutes a terme.

La cultura constitucional del Trienni i el discurs sobre el ciutadà liberal / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 11 (2008) , p. 60-76 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània.

Les pràctiques i discursos polítics del liberalisme modificaren la cultura constitucional durant el Trienni Liberal i aportaren nous significats a la Constitució de 1812. Els liberals exaltats transformaren la condició de ciutadà per acostar-se al conjunt de la societat. La ciutadania depenia de la virtut i de l'exercici de la política, i deixava en un segon pla l'articulat de la Constitució. Les dones i el món popular accediren a la ciutadania.

Xavier Llorens i Barba. Un pensador català de mitjan segle XIX / Fèlix Villagrasa
Villagrasa i Hernàndez, Fèlix


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 10 (2007) , p. 248-256 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: La biografia històrica.

La persistència dels equívocs en les biografies d'alguns catalans del dinou : el cas de Víctor Balaguer / Joan Palomas i Moncholí
Palomas i Moncholí, Joan


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 10 (2007) , p. 221-234 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: La biografia històrica.

Les bases de dades al servei de la prosopografia. L'univers polític de Manresa durant el Sexenni Democràtic i la Restauració borbònica a través de les eleccions municipals / Maria Gemma Rubí i Casals
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 10 (2007) , p. 174-200 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: La biografia històrica.